impertèrrit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pərˈtɛ.rit/, occidental /im.peɾˈtɛ.rit/
• Etimologia: Del castellà impertérrito, del llatí imperterritus, segle XIX.

Adjectiu

impertèrrit m. ‎(femení impertèrrita, plural masculí impertèrrits, plural femení impertèrrites)

1. Que mai té por de res.

Derivats

• impertèrritament

Sinònims

• impàvid
• impassible

Traduccions

Traduccions

• Anglès: imperturbable ^(en)
• Castellà: impertérrito ^(es)
• Francès: imperturbable ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·per·tèr·rit (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB