incaute
Català
modificaAdjectiu
modificaincaute m. (femení incauta, plural invariable incautes)
- Forma alternativa de incaut.
- «No pretenc excusar allò que hi hagi d'incaute en el temperament de molts d'homes, però és que la manca de seny i de previsió, no és confiança.» (Josep Carner, La virtut de la confiança, 1920)
- «Seria incaute culpar les pròpies víctimes de llur desprotecció.» (Josep Maria Muñoz i Pujo, En Companys, 1981)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·cau·te (3)
- Heterograma de 7 lletres (aceintu)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DCVB