incitatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.si.təˈtiw/, occidental /in.si.taˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí incitativus, segle XVII.

Adjectiu

incitatiu m. ‎(femení incitativa, plural masculí incitatius, plural femení incitatives)

1. que incita o té virtut d'incitar

Traduccions

incitatiu [1] (que incita)

• Castellà: incitativo ^(es) m.
• Francès: excitatif ^(fr)

• Italià: incitativo ^(it)
• Llatí: quod incitare ^(la) potest

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ci·ta·tiu (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot