indignitat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.diŋ.niˈtat/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋ.niˈtat/, valencià /in.diɡ.niˈtat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí indignitas.

Nom

indignitat f. ‎(plural indignitats)

1. Falta de mèrit i disposició per a alguna cosa.
2. Acció impròpia de les circumstàncies del subjecte que l'executa, o inferior a les qualitats del subjecte amb qui es tracta.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: unworthiness ^(en)
• Castellà: indignidad ^(es)
• Francès: indignité ^(fr)
• Italià: indignità ^(it)
• Llatí: indignitas ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·ni·tat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.