infàmia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱˈfa.mi.ə/, occidental /iɱˈfa.mi.a/
• Rimes: -amia
• Etimologia: Del llatí infamia, segle XIV.

Nom

infàmia f. ‎(plural infàmies)

1. descrèdit, deshonra.
2. maldat o vilesa gran
3. paraula afrontosa i ofensiva
4. purgar la infàmia, es deia del reu còmplice en un delicte que, havent declarat contra el seu company, no era tingut per testimoni idoni per estar infamat del delicte i posant-lo en el turment i ratificant allí la seva declaració es deia que purgava la infàmia.

Traduccions

infàmia

• Anglès: infamy ^(en)
• Castellà: infamia ^(es)
• Francès: infamie ^(fr)
• Italià: infamia ^(it)
• Llatí: infamia ^(la)

purgar la infàmia

• Anglès: infamy ^(en)
• Castellà: purgar la infamia ^(es)
• Francès: ratifier la déposition ^(fr)
• Italià: ratifficare la testimonianza ^(it)
• Llatí: infamiam ^(la) compurgare

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fà·mi·a (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot