Potser volíeu: infatués

Català

modifica

infatues

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de infatuar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb infatuar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fa·tu·es (4)
  • Heterograma de 8 lletres (aefinstu)
  • Anagrama: infestau