intel·ligent

Potser volíeu: intelligent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /in.təɫ.ɫiˈʒen/, balear /in.təɫ.ɫiˈʒent/

Occidental: nord-occidental /in.teɫ.ɫiˈʒen/, valencià /in.te.liˈd͡ʒent/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí intelligens.

Adjectiu

in·tel·li·gent inv. ‎(plural intel·ligents)

1. Persona que és ràpida en la comprensió i assimilació de nous conceptes o que té facilitat per resoldre problemes sense imitar cap model.
2. Idea que resol satisfactòriament un problema fent servir el mínim de recursos necessaris.

Sinònims

• espavilat

Traduccions

Traduccions: intel·ligent

• Albanès: i zgjuar ^(sq)
• Alemany: intelligent ^(de), klug ^(de)
• Anglès: intelligent ^(en)
• Àrab: ذَكِيّ‎ ^(ar)
• Armeni: խելացի ^(hy) ‎(khelatxí)
• Belarús: разу́мны ^(be) ‎(razumni)
• Bengalí: বুদ্ধিমান ^(bn)
• Búlgar: интелигентен ^(bg)
• Castellà: inteligente ^(es)
• Eslovac: inteligentný ^(sk)
• Esperanto: inteligenta ^(eo)
• Finès: älykäs ^(fi)
• Francès: intelligent ^(fr)
• Friülà: inteligent ^(fur)
• Gallec: intelixente ^(gl)
• Georgià: ინტელიგენტური ^(ka) ‎(inteliguènturi)
• Grec: έξυπνος ^(el) ‎(éxipnos)
• Grec antic: συνετός ^(grc) ‎(sunetós)
• Hindi: बुद्धिमान ^(hi)
• Hongarès: intelligens ^(hu)
• Irlandès: éirimiúil ^(ga)
• Italià: intelligente ^(it)

• Japonès: 聡明な ^(ja)
• Letó: prātīgs ^(lv)
• Lituà: protingas ^(lt)
• Llatí: intelligens ^(la)
• Mongol: ухаалаг ^(mn)
• Neerlandès: intelligent ^(nl)
• Noruec: intelligent ^(no)
• Occità: intelligent ^(oc)
• Polonès: inteligentny ^(pl)
• Portuguès: inteligente ^(pt)
• Romanès: inteligent ^(ro)
• Rus: у́мный ^(ru) ‎(umni), разу́мный ^(ru) ‎(razumni)
• Sànscrit: प्रज्ञ ^(sa)
• Suec: intelligent ^(sv)
• Tagal: intelihente ^(tl)
• Tai: ฉลาด ^(th)
• Turc: akıllı ^(tr)
• Txec: inteligentní ^(cs)
• Ucraïnès: розу́мный ^(uk) ‎(rozumni)
• Urdú: ہوشیار‎ ^(ur)
• Vietnamita: thông minh ^(vi)
• Xinès: 聰明 ^(zh) ‎(聪明, cōngmíng)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot