interdicció
CatalàModifica
- Pronúncia(i): oriental /in.tər.dik.siˈo/, occidental /in.teɾ.ðik.siˈo/
- Rimes: -o
- Etimologia: Del llatí interdictiō.
NomModifica
interdicció m. (plural interdiccions)
- Prohibició procedent d'una autoritat o del costum consuetudinari.
- Bartolomé Clavero analitza la qüestió de l'origen del cens consignatiu o censal com a resultat de l'acceptació pragmàtica del préstec amb interès sense posar en entredit el principi d'interdicció de la usura, de forma semblant a l'actitud medieval envers la prostitució.[1]
Compostos i expressionsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: in·ter·dic·ci·ó (5)
Vegeu tambéModifica
- ↑ Enric Tello, Cervera i la Segarra al segle XVIII: en els orígens d'una Catalunya pobra, 1700-1860, 1999