intrigant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.tɾiˈɣan/, balear /in.tɾiˈɣant/
Occidental:	nord-occidental /in.tɾiˈɣan/, valencià /in.tɾiˈɣant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Derivat del verb intrigar.

Adjectiu

intrigant inv. ‎(plural intrigants)

1. Que intriga.

Traduccions

Que intriga

• Anglès: intriguing ^(en)
• Castellà: intrigante ^(es) inv.
• Francès: intrigant ^(fr), intrigante ^(fr)
• Italià: intrigante ^(it)
• Romanès: intrigant ^(ro)

Nom

intrigant m. f. ‎(plural intrigants)

1. Qui intriga.

Traduccions

Qui intriga

• Anglès: intriguer ^(en)
• Castellà: intrigante ^(es) m. f.
• Francès: intrigant ^(fr), intrigante ^(fr)
• Italià: intrigante ^(it)
• Romanès: intrigant ^(ro) m.

Verb

intrigant

1. Gerundi del verb intrigar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tri·gant (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Romanès

• Pronúncia: /in.triˈɡant/
• Etimologia: Del francès intrigant.

Nom

intrigant m. ‎(plural intriganți, femení intrigantă)

1. intrigant

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	intrigant	intrigantul	(niște)	intriganți	intriganții
Genitiu-datiu	(unui)	intrigant	intrigantului	(unor)	intriganți	intriganților
Vocatiu		intrigantule, intrigante			intriganților