• Pronúncia(i): /ɪnˈwɛs.tɪ.oː/
  • Etimologia: Del prefix in- ‎(«en relació a») i el verb vestiō ‎(«vestir,envoltar»).

investiō ‎(1a present?), investīs ‎(2a present), investīre ‎(infinitiu), investīvī ‎(perfet), investītum ‎(supí)

  1. investir, jo investeixo
  2. envoltar, recobrir
  3. envoltar i atacar una fortificació[1][2]

Vegeu també

modifica
  1. Wilhelm Meyer-Lübke, Romanisches etymologisches Wörterbuch, p.4531
  2. Friedrich Díez, Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen,p.185