istme

Català

• Pronúncia: oriental /ˈiz.mə/, occidental /ˈiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: Del llatí isthmus, segle XVII.
• Anagrames: estim, ètims, ítems, metis, mites, temis, Temis, tmesi

Nom

ist·me m. ‎(plural istmes)

1. Llengua de terra que uneix dues masses terrestres.
2. (anatomia) Connexió estreta entre dos òrgans o cavitats.

Traduccions

Traduccions: istme

• Anglès: isthmus ^(en)
• Castellà: istmo ^(es)

• Francès: isthme ^(fr)
• Italià: istmo ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC