iteràveu

Català

Verb

iteràveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de iterar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·te·rà·veu (4)
• Anagrames: atrevíeu, evitareu, evitàreu, traiéveu, vetaríeu