krypa

Suec

• Pronúncia: /'kryːpa/^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic krȳpa, del nòrdic antic krjúpa (com el noruec krype, el danès krybe, l’islandès krjúpa i el feroès krúpa), del protogermànic *kreupaną (d’on també l’anglès creep, el neerlandès kruipen), en última instància de l’arrel protoindoeuropea *grewbʰ- («girar; tòrcer»).

Verb

krypa ‎(present kryper, pretèrit kröp, supí krupit, imperatiu kryp)

1. (amb subjecte animat, incloent-hi plantes) reptar, arrossegar-se
2. (amb subjecte inanimat) lliscar, llenegar, esllavissar-se

Derivats

• krypande

Sinònims

• kräla