kumbaià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kum.bəˈja/, occidental /kum.baˈja/
• Rimes: -a
• Etimologia: De l'anglès kumbaya, cançó espiritual d’origen africà obscur, interpretat com la invocació a Déu come by here ‎(literalment «vina aquí»). Popularitzat en la dècada del 1970 entre escoltes i trobades de joves cristians amb la versió en català de Grup de Folk.

Adjectiu

kumbaià inv. ‎(plural kumbaiàs)

1. D’esperit d’unitat espiritual i d’harmonia interpersonal característic de certs ambients reivindicatius.

Variants

• cumbaià, cumba, kumba

Traduccions

Traduccions

• Anglès: kumbaya ^(en)

Miscel·lània

• Síl·labes: kum·ba·ià (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, ésAdir