lum

Català antic

• Pronúncia: /ˈʎum/
• Etimologia: Del llatí lūmen n. ‎(«font de llum, llumener»). Va conviure amb luu f., del llatí lūx f. ‎(«llum, claror»), amb el que es va unificar semànticament provocant vacil·lació de gènere, però amb predomini del gènere etimològic tal com està fixat en català modern.

Nom

lum m. f. ‎(plural lums)

1. llum m., llumener, llàntia

   «Lo lum de la cambra del amat vench inluminar la cambra del amich.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

   El llum de la cambra de l’amat vingué a il·luminar la cambra de l’amic.

2. llum f., claror, il·lustració

   «Senyorajador just en tamor dels hòmens, en tamor de nostre Senyor Déu, axí com la lum en l' alba o com lo sol ix al matí, sens nuus gita los raigs.» (Bíblia de Peiresc, ca. 1370)

   Senyorejador just en temor dels homes, en temor de Nostre Senyor, així com la llum de l’albada o com el sol que surt al matí.
   (Versió actual 2n Samuel 23,3-4) Si és just el qui governa, si governa amb temor de Déu, serà lluminós com l'albada, com el sol que despunta a l'horitzó.

Variants

• llum (forma minoritària fins al segle XVI)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlyn/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

lum f. ‎(plural lums)

1. llum artificial

Relacionats

• lutz