luts

Català antic

• Pronúncia: /ˈlud͡z/, /ˈʎud͡z/
• Etimologia: Del llatí lūcem. Compareu amb l’occità lutz.

Nom

luts f. ‎(plural luts)

1. forma alternativa de luu

   «Vós sots lum e font de vida, e per açò he oppinió que aquell loch hon vós vos representats als sants de la glòria, sia il·luminat de luts, la qual appar en les steles que són en lo fermament e en les planetes.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1288-1289)

   Vós sou llum i font de vida, i per això soc de l’opinió que aquell lloc on vós us presenteu als sants en la glòria, sigui il·luminat de llum, que apareix en els estels i planetes del firmament.

Notes

• És una forma arcaica mantinguda en la literatura per provençalisme. Vegeu l’evolució de luu.
• Apareix documentat només al segle XIV, a vegades en oposició a lum.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA, CIVAL