mústic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmus.tik/
• Etimologia: De musti, segle XIX.

Adjectiu

mústic m. ‎(femení mústiga, plural masculí mústics, plural femení mústigues)

1. Flac, decaigut.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: mustio ^(es) m., lánguido ^(es) m., marchito ^(es) m., lacio ^(es) m., veriondo ^(es) m.
• Llatí: marcidus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: mús·tic (2)
• Heterograma de 6 lletres (cimstu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.