Castellà

modifica
Peninsular: \ma.ðɾuˈɣaɾ\
Americà: alt /ma.d͡zuˈɡaɾ/, baix \ma.ðɾuˈɣaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del castellà antic madurgar, del llatí vulgar *maturicāre, del clàssic maturāre.

madrugar intr. ‎(present madrugo, passat madrugué, futur madrugaré)

  1. matinejar

Conjugació

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • a quien madruga, Dios le ayuda: qui matina fa farina

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ma·dru·gar (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre madrugar