malaconsellàrem

Potser volíeu: malaconsellarem

Català

Verb

malaconsellàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de malaconsellar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb malaconsellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·a·con·se·llà·rem (6)