Potser volíeu: malaconsellés

Català

modifica

malaconselles

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de malaconsellar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb malaconsellar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mal·a·con·se·lles (5)