mandreig

Català

Verb

mandreig

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mandrejar.

Miscel·lània

Síl·labes: man·dreig (2)
Heterograma de 8 lletres (adegimnr)
Anagrames: mandregi, mandregí

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=mandreig&oldid=2389216»