maquiavèl·lic

Català

Oriental:	central /mə.ki.əˈβɛɫ.ɫik/, /mə.ki.əˈβɛ.ɫik/
	balear /mə.ki.əˈvɛɫ.ɫik/
Occidental:	nord-occidental /ma.ki.aˈβɛɫ.ɫik/, /ma.ki.aˈβɛ.ɫik/
	valencià /ma.ki.aˈvɛɫ.ɫik/, /ma.ki.aˈβɛ.ɫik/

Etimologia: De Maquiavel i el sufix -ic, per l’escriptor florentí Nicolau Maquiavel (1469-1527).

maquiavèl·lic m. ‎(femení maquiavèl·lica, plural masculí maquiavèl·lics, plural femení maquiavèl·liques)

(política, filosofia) Relatiu a Maquiavel o el maquiavel·lisme
(política, filosofia) Actuar amb maquiavel·lisme, és a dir, sense escrúpols, per aconseguir l'objectiu proposat.