margen

Potser volíeu: margèn

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈmaɾ.xen/, meridional \ˈmaɾ.heŋ\

Americà: alt /ˈmaɾ.x(e)n/, baix \ˈmaɾ.heŋ\, austral /ˈmaɾ.xen/

• Rimes: -aɾxen
• Etimologia: Del llatí margo.

Nom

margen m. ‎(plural márgenes)

1. marge d'una pàgina.

   Ex.:Cuando escribas recuerda no salir del margen.

Nom

margen m. f. ‎(plural márgenes)

1. marge, vora

   Ex.: Por las márgenes del río crecen muchas flores pequeñas.

Notes

Com a «vora» el gènere és indefinit, usat tant en masculí com femení. Com a «marge de pàgina» és usat en masculí, antigament també en femení.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·gen (2)
• Heterograma de 6 lletres (aegmnr)