merenga

Català

[1]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾeŋ.ɡə/^ⓘ, occidental /meˈɾeŋ.ɡa/
• Rimes: -eŋɡa
• Etimologia: Del francès meringue.

Nom

merenga f. ‎(plural merengues)

1. Dolç fet de blancs d'ou i sucre batuts fins a obtenir una emulsió lleugera, que es fa servir crua o cuita en pastisseria.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Baiser ^(de) n.
• Anglès: meringue ^(en)
• Castellà: merengue ^(es) m.
• Eslovac: snehové pusinky ^(sk) pl.
• Esperanto: meringo ^(eo)
• Francès: meringue ^(fr) f.
• Italià: meringa ^(it) f.
• Polonès: beza ^(pl) f.
• Portuguès: merengue ^(pt) m., suspiro ^(pt) m.
• Romanès: bezea ^(ro) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ren·ga (3)
• Anagrames: armegen, maregen, margene, mengera, negarem, negàrem, ranegem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC