merula
Potser volíeu: mérula
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈmɛ.rʊ.la/
- Etimologia: De la llatinització d'un terme gòtic meru-, («fosc, ombra, negre»), de l'arrel protoindoeuropea ames-.
Nom
modificamerula f. (genitiu merulae)
- merlet
- «Venerunt illi usque ad scalam quæ jam erat erecta et fortiter ligata ad civitatis merulas, et adscenderunt per eam homines sexaginta.» ([1])
- Vingueren fins a l'escala que ja estava posada i fortament amarrada als merlets de la ciutat i per ella s'hi enfilaren seanta homes.
- merla
- «aves capiuntur quædam candidæ et albissimæ, quæ merulæ nuncupantur.» ([2])
- s'hi cacen uns ocells blancs, molt blanca, que en diuen merles
- merla, tord massot
- «quam peritiores piscatores merle vocant, nonnulli tourd, non distinguentes turdum a merula» ([3])
- que els pescadors més habilidosos en dien merla, altres tord, sense fer distinció del tord de la merla
Declinació
modifica| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | merula | merulae |
| Vocatiu | merula | merulae |
| Acusatiu | merulam | merulās |
| Genitiu | merulae | merulārum |
| Datiu | merulae | merulīs |
| Ablatiu | merulā | merulīs |
Vegeu també
modifica- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1959, p.35-38
- Du Cange et al., Glossarium mediæ et infimæ latinitatis, ed.L. Favre, 1883-1887