minso

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmin.su/, occidental /ˈmin.so/
Etimologia: Del francès mince, derivat del verb mincier i de menuisier ‎(«fer menut»), procedent del llatí minutiare ‎(«esmicolar»), derivat de minutia ‎(«partícula») que es va formar a partir del verb miuěre ‎(«dismnuir»).

minso m. ‎(femení minsa, plural masculí minsos, plural femení minses)