minusvàlid

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.nuzˈba.ɫit/, balear /mi.nuzˈva.ɫit/
Occidental:	nord-occidental /mi.nuzˈβa.ɫit/
	valencià /mi.nuzˈva.ɫit/, /mi.nuzˈβa.ɫit/

• Etimologia: Del prefix minus- i vàlid

Adjectiu

minusvàlid m. ‎(femení minusvàlida, plural masculí minusvàlids, plural femení minusvàlides)

1. Persona minusvàlida.

Sinònims

• discapacitat
• deficient

Nom

minusvàlid m. ‎(plural minusvàlids)

1. Dit d'una persona que té un defecte físic o mental, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat per al treball o per a altres tasques ordinàries de la vida.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: handicapped ^(en), disabled ^(en)
• Castellà: minusválido ^(es) m.
• Francès: handicapé ^(fr) m.
• Italià: disabile ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nus·và·lid (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC