minyó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈɲo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Procedent d'una arrel onomatopeica comuna a diverses llengües miny («petit, graciós, bufó»), segle XIV.

Nom

minyó m. ‎(plural minyons, femení minyona)

1. Sinònim de noi.
2. Soldat d'un cos policial espanyol anterior a la Guàrdia Civil i equivalent a mosso d'esquadra.
3. Milícia rural d'Àlaba i Biscaia.

Traduccions

Soldat policial

• Castellà: miñón ^(es)

Milícia rural

• Castellà: miñón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nyó (2)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot