• Pronúncia(i): /ˈmɪs.kɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *miḱ-sḱé-, forma incoativa de *meyǵ-, *meyḱ- ‎(«barrejar»), que també va donar en grec μίσγω ‎(mísgō).

misceō ‎(1a present?), miscēs ‎(2a present), miscēre ‎(infinitiu), miscuī ‎(perfet), mixtum ‎(supí)

  1. barrejar, mesclar
    miscere salem in vino — «Mesclar sal i vi.»
  2. compartir, jo comparteixo
    Cum amico omnes curas, omnes cogitationes tuas misce. — «Comparteix amb el teu amic totes les seves preocupacions, tots els seus pensaments.»
  3. remoure, barrejar
    Miscere caelum et terras. — «Remoure cel i terra.»
  4. originar, produir
    Ego nova quaedam misceri et concitari mala jam pridem videbam. — «Vaig poder veure que algunes noves malalties s'originaven en problemes i agitacions.»

Derivats

modifica