misceo

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪs.kɛ.oː/
Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *miḱ-sḱé-, forma incoativa de *meyǵ-, *meyḱ- ‎(«barrejar»), que també va donar en grec μίσγω ‎(mísgō).

misceō ‎(1a present^?), miscēs ‎(2a present), miscēre ‎(infinitiu), miscuī ‎(perfet), mixtum ‎(supí)

barrejar, mesclar
miscere salem in vino — «Mesclar sal i vi.»
compartir, jo comparteixo
Cum amico omnes curas, omnes cogitationes tuas misce. — «Comparteix amb el teu amic totes les seves preocupacions, tots els seus pensaments.»
remoure, barrejar
Miscere caelum et terras. — «Remoure cel i terra.»
originar, produir
Ego nova quaedam misceri et concitari mala jam pridem videbam. — «Vaig poder veure que algunes noves malalties s'originaven en problemes i agitacions.»