moltó
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /muɫˈto/ balear /moɫˈto/, /muɫˈto/ Occidental: /moɫˈto/
Nom
modificamoltó m. (plural moltons)
Derivats
modificaCompostos i expressions
modifica- Moltó blanquí: El que té la pell blanca.
- Moltó esqueller: El que serveix de guia als altres.
- Qui se'n ix del moltó se'n ix de la raó: Denota com és de bo el moltó.
Traduccions
modificaMascle de l’ovella castrat
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: mol·tó (2)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.