Català

modifica
  • Pronúncia(i): balear /moˈnɛ.jə/, /muˈnɛ.jə/
  • Etimologia: De mona i el sufix -ella amb iodització.

moneia f. ‎(plural moneies)

  1. (mallorquí, menorquí) Mona, simi.
  2. (mallorquí) Emprenyadura, mal humor.
    Deixa'l que du una moneia que no se veu ses celles!

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mo·ne·ia (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aeimno)
  • Anagrama: amoïne

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DCVB