monyó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈɲo/
	balear /moˈɲo/, /muˈɲo/
Occidental:	/moˈɲo/

• Rimes: -o
• Etimologia: D’origen preromà relacionat amb el basc muno ‎(«turó») o d’una arrel indoeuropea *monnio- ‎(«turó»), segle XIV. Cognat de l’occità monhon, del francès moignon i del castellà muñón.

Nom

monyó m. ‎(plural monyons)

1. Part d’un membre amputat que resta entre la cicatriu i l’articulació immediata.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stump ^(en)
• Basc: muinoi ^(eu)
• Castellà: muñón ^(es) f.
• Francès: moignon ^(fr)
• Occità: monhon ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·nyó (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC