mulgeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.ɡɛ.oː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *mē̆lĝ- («extreure, munyir») , la mateix arrel que el terme en grec antic ἀμέλγω ‎(amélgō, «extreure») i el terme anglès milk.

Verb

mulgeō ‎(1a present^?), mulgēs ‎(2a present), mulgēre ‎(infinitiu), mulsī ‎(perfet), mulsum ‎(supí)

1. munyir, jo munyo

Vegeu també

Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.722-723