napolità

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nə.pu.ɫiˈta/
	balear /nə.po.ɫiˈta/, /nə.pu.ɫiˈta/
Occidental:	/na.po.ɫiˈta/ⓘ

• Rimes: -a
• Etimologia: Del napolità napulitano, del llatí neāpolītānus, segle XIV.

Adjectiu

napolità m. ‎(femení napolitana, plural masculí napolitans, plural femení napolitanes)

1. Relatiu o pertanyent a Nàpols.

Traduccions

Relatiu o pertanyent

• Anglès: Neapolitan ^(en)
• Castellà: napolitano ^(es)
• Francès: napolitain ^(fr)
• Friülà: napoletan ^(fur)
• Italià: napoletano ^(it)
• Llombard: napoletan ^(lmo)
• Napolità: napulitano ^(nap)

Nom

napolità m. ‎(plural napolitans, femení napolitana)

1. Persona que habita o és originària de Nàpols.

Traduccions

Persona

• Anglès: Neapolitan ^(en)
• Castellà: napolitano ^(es)
• Francès: Napolitain ^(fr) m.
• Italià: napoletano ^(it)
• Napolità: napulitano ^(nap)

Miscel·lània

• Síl·labes: na·po·li·tà (4)
• Anagrama: apilonat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot, ésAdir