necrònim

Català

necrònim m. ‎(plural necrònims)

Nom d'algú mort, sobretot un dels que rep algú en certes tribus i que designa el parentiu que el relaciona amb algú mort.
«La prohibició del nom dels morts no planteja, doncs, un problema separat a l'etnologia: el mort perd el seu nom per la mateixa raó que, entre els penan, el perd el viu en penetrar en el sistema i assumeix un necrònim, és a dir, esdevé terme d'una relació, l'altre terme de la qual —puix que és mort— ja només existeix en la relació que defineix un vivent en relació amb ell.» (Miquel Martí i Pol (trad.), El pensament salvatge, 1971)
(figurat, LGBTI) Nom d'algú trans que li va ser assignat al néixer i ja no usa.
«Així en general, és de mala educació dir el necrònim (deadname, nom imposat) d'una persona trans perquè salten els imaginaris estigmatitzants. [...] I a més fa mal si qui el diu és un aliat.» (Judith Juanhuix, Tuit, oct. 2021)

Nom d'algú mort

Nom d'algú trans assignat al néixer i que ja no usa