necrònim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nəˈkɾɔ.nim/, occidental /neˈkɾɔ.nim/
• Rimes: -ɔnim
• Etimologia: Del prefix necro- i el sufix -ònim, segle XX.

Nom

necrònim m. ‎(plural necrònims)

1. Nom d'algú mort, sobretot un dels que rep algú en certes tribus i que designa el parentiu que el relaciona amb algú mort.

   «La prohibició del nom dels morts no planteja, doncs, un problema separat a l'etnologia: el mort perd el seu nom per la mateixa raó que, entre els penan, el perd el viu en penetrar en el sistema i assumeix un necrònim, és a dir, esdevé terme d'una relació, l'altre terme de la qual —puix que és mort— ja només existeix en la relació que defineix un vivent en relació amb ell.» (Miquel Martí i Pol (trad.), El pensament salvatge, 1971)

2. (figurat, LGBTI) Nom d'algú trans que li va ser assignat al néixer i ja no usa.

   «Així en general, és de mala educació dir el necrònim (deadname, nom imposat) d'una persona trans perquè salten els imaginaris estigmatitzants. [...] I a més fa mal si qui el diu és un aliat.» (Judith Juanhuix, Tuit, oct. 2021)

Sinònims

• (LGBTI) deadname (anglicisme)

Traduccions

Nom d'algú mort

• Anglès: necronym ^(en)
• Castellà: necrónimo ^(es) m.

Nom d'algú trans assignat al néixer i que ja no usa

• Anglès: deadname ^(en)
• Castellà: necrónimo ^(es), deadname ^(es) (anglicisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: ne·crò·nim (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia