• Pronúncia(i): /ˈnɔ.kɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *noḱéye-, forma causativa de *neḱ- («perir, desaparèixer»).

noceō ‎(1a present?), nocēs ‎(2a present), nocēre ‎(infinitiu), nocuī ‎(perfet), nocitum ‎(supí)

  1. delinquir
    Ex.: noxam nocere[1] — (traducció:«Cometre falta.»)
  2. perjudicar
    Quod si nocueris, noceberis ab alio.
    Si perjudiques algú, aquest et tornarà el mal.

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Fórmula emprada pels fecials