obiràveu

Català

Verb

obiràveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de obirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bi·rà·veu (4)
• Heterograma de 8 lletres (abeioruv)
• Anagrames: obviareu, obviàreu