obràveu

Català

Verb

obràveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·brà·veu (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeoruv)
• Anagrames: boràveu, orbàveu, robàveu