ogiva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈʒi.βə/, balear /uˈʒi.və/

Occidental: nord-occidental /oˈʒi.βa/, valencià /oˈd͡ʒi.va/, /uˈd͡ʒi.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Del francès antic augibe, en català antic giva, segle XIV.

Nom

ogiva f. ‎(plural ogives)

1. Arc acabat en punta els costats del qual són dos segments d'arc que formen un angle a la clau (la dovella més alta), amb l'intradós còncau.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: o·gi·va (3)
• Anagrama: vogia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB