opípar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈpi.pər/
	balear /oˈpi.pəɾ/, /uˈpi.pər/
Occidental:	/oˈpi.paɾ/

• Etimologia: Del llatí opipărus.

Adjectiu

opípar m. ‎(femení opípara, plural masculí opípars, plural femení opípares)

1. Dit d'un àpat o menjar copiós, abundant.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: o·pí·par (3)
• Anagrames: apropi, apropí, pròpia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB