orinador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾi.nəˈðo/ⓘ
	balear /o.ɾi.nəˈðo/, /u.ɾi.nəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /o.ɾi.naˈðo/, valencià /o.ɾi.naˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí urinator, segle XIX.

Nom

orinador m. ‎(plural orinadors)

1. Lloc preparat perquè els homes hi puguin orinar, sovint públic.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ri·na·dor (4)
• Anagrama: arrodoní

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB