ornitorinc

Català

Il·lustració d'un ornitorinc

Oriental:	central /urˌni.tuˈriŋ/
	balear /oɾˌni.toˈriŋk/, /urˌni.tuˈriŋk/
Occidental:	nord-occidental /orˌni.toˈriŋ/
	valencià /oɾˌni.toˈriŋk/, /oɾˌni.toˈriŋ/

Rimes: -iŋk
Etimologia: Del prefix ornito- ‎(«ocell») i el sufix -rinc ‎(«bec»), segle XIX.

ornitorinc m. ‎(plural ornitorincs)

(mamífers) Mamífer verinós, ovípar i de costums semiaquàtics dotat de bec i cua amples i plans i peus semblants als de la llúdriga.