pal·liatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /pəɫ.ɫi.əˈtiw/, /pə.ɫi.əˈtiw/, balear /pəɫ.ɫi.əˈtiw/

Occidental: /paɫ.ɫi.aˈtiw/, /pa.ɫi.aˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: De pal·liar i el sufix -tiu, formació culta analògica del llatí palliātus, participi de palliō, segle XV.

Adjectiu

pal·liatiu m. ‎(femení pal·liativa, plural masculí pal·liatius, plural femení pal·liatives)

1. Que pal·lia.
2. Dit d'un remei o solució que pal·lia.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: palliativ ^(de)
• Castellà: paliativo ^(es)
• Finès: palliatiivinen ^(fi)
• Francès: palliatif ^(fr)
• Grec: καταπραϋντικός ^(el) ‎(katapraindikós)
• Hebreu: מקל ^(he)
• Ido: paliativa ^(io)

• Italià: palliativo ^(it)
• Japonès: 緩和 ^(ja)
• Portuguès: paliativo ^(pt)
• Rus: паллиати́вный ^(ru) ‎(pal·liativni)
• Suec: lindrande ^(sv)
• Txec: paliativní ^(cs)

Nom

pal·liatiu m. ‎(plural pal·liatius)

1. Remei o solució que pal·lia.

Miscel·lània

• Síl·labes: pal·li·a·tiu (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC