pallús

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈʎus/
	balear /pəˈʎus/, /pəˈjus/
Occidental:	/paˈʎus/

• Rimes: -us
• Etimologia: De palla i el sufix -ús, segle XVIII.

Nom

pallús m. ‎(plural pallussos)

1. El rebuig o allò que queda de la palla llarga.

Sinònims

• pallot

Traduccions

Rebuig de la palla llarga

• Castellà: pajaza ^(es), pajuzo ^(es), pajuz ^(es)
• Llatí: stranem ^(la) paleatum

Nom

pallús m. ‎(plural pallussos, femení pallussa)

1. Ganàpia, enze, estaquirot.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·llús (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 262.