panegíric
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /pə.nəˈʒi.ɾik/ Occidental: nord-occidental /pa.neˈʒi.ɾik/, valencià /pa.neˈd͡ʒi.ɾik/
- Etimologia: Del llatí panegiricus, aquest del grec antic πανηγυρικός (panēgyrikós), format per πᾰν- (pan-, «tots») i ἀγορά (agorá, «lloc de trobada, assemblea»), segle XVII.
Nom
modificapanegíric m. (plural panegírics)
Variants
modifica- (arcaismes) panegirich, panegírich
Traduccions
modificaOració retòrica
- Anglès: panegyric (en)
- Castellà: panegírico (es)
- Francès: panégyrique (fr)
- Gallec: panexírico (gl)
- Italià: panegirico (it)
- Llatí: panegiricus (la)
- Portuguès: panegírico (pt)
Lloança
- Castellà: panegírico (es)
- Gallec: panexírico (gl)
- Llatí: panegyris (la), encomium (la)
- Portuguès: panegírico (pt)
Adjectiu
modificapanegíric m. (femení panegírica, plural masculí panegírics, plural femení panegíriques)
- Pertanyent a l'oració homònima.
Traduccions
modificaPertanyent a l'oració retòrica
- Castellà: panegírico (es) m.
- Gallec: panexírico (gl)
- Llatí: panegiricus (la)
- Portuguès: panegírico (pt)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: pa·ne·gí·ric (4)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot