panteó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pən.təˈo/, occidental /pan.teˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del castellà panteón, del llatí Pantheon ‎(«temple dedicat a tots els déus») amb desplaçament de l’accent, del grec antic Πάνθειον ‎(Pántheion), de παν ‎(pan, «tots») i θεός ‎(theós, «déu»), segle XIX. Va substituir l’antic Panteon amb una accentuació indeterminada.

Nom

panteó m. ‎(plural panteons)

1. Monument funerari d'importància, sovint destinat a acollir més d'una tomba.
2. Nom d'un antic temple a Roma que acull entre d'altres, la tomba del rei Víctor Manuel II.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pantheon ^(en)
• Castellà: panteón ^(es)
• Eslovè: panteon ^(sl) m.
• Francès: pantéon ^(fr)
• Friülà: pantheon ^(fur) m.
• Italià: pantheon ^(it)
• Polonès: panteon ^(pl) m.
• Romanès: panteon ^(ro) n.
• Turc: panteon ^(tr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pan·te·ó (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenopt)
• Anagrames: patenó, peonat, tapone

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot