paràsit

Potser volíeu: parasit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾa.zit/, occidental /paˈɾa.zit/
• Etimologia: Del grec antic παράσιτος ‎(parásitos, «a l'antiga Grècia, persona encarregada del dipòsit comunal de cereals, que a canvi, vivia mantingut per la comunitat»), format per παρα ‎(para, «al costat de») i per σιτος ‎(sitos, «blat, pa, aliment»), segle XIX.

Nom

paràsit m. ‎(plural paràsits)

1. Persona que viu aprofitant-se d'altres.
2. Ésser viu que depèn d'una altra espècie sobreviure.

Traduccions

Persona o organisme [1][2]

• Afrikaans: parasiet ^(af)
• Albanès: parazit ^(sq) m.
• Alemany: Schmarotzer ^(de), Parasit ^(de)
• Anglès: parasite ^(en)
• Àrab: طُفِيل‎ ^(ar) m.
• Armeni: մակաբույծ ^(hy) ‎(makabuits)
• Asturià: parásitu ^(ast) m.
• Belarús: паразі́т ^(be) m. ‎(parazit)
• Bengalí: পরজীবী ^(bn)
• Búlgar: парази́т ^(bg) m. ‎(parazit)
• Castellà: parásito ^(es)
• Coreà: 기생충 ^(ko) ‎(gisaengchung)
• Danès: parasit ^(da) c.
• Eslovac: parazit ^(sk) m.
• Eslovè: parazit ^(sl) m.
• Esperanto: parazito ^(eo)
• Estonià: parasiit ^(et)
• Finès: loinen ^(fi)
• Francès: parasite ^(fr)
• Friülà: parasit ^(fur) m.
• Gallec: parásito ^(gl) m.
• Georgià: პარაზიტი ^(ka) ‎(paràziti)
• Grec: παράσιτο ^(el) n. ‎(paràssito)
• Hebreu: טַפִּיל‎ ^(he) m.
• Hindi: परजीवी ^(hi)
• Hongarès: élősködő ^(hu)
• Irlandès: seadán ^(ga) m.
• Islandès: sníkill ^(is) m.
• Italià: parassita ^(it)
• Japonès: 寄生虫 ^(ja)
• Kazakh: паразит ^(kk) ‎(parazït/parazit)
• Kirguís: паразит ^(ky) ‎(parazit)
• Letó: parazīts ^(lv) m.
• Lituà: parazitas ^(lt) m.
• Llatí: parasitus ^(la) m.
• Macedoni: паразит ^(mk) m.
• Malai: parasit ^(ms)
• Maori: pirinoa ^(mi)
• Neerlandès: parasiet ^(nl) m. f.
• Noruec: parasitt ^(no) m.
• Polonès: pasożyt ^(pl) m.
• Portuguès: parasita ^(pt) m. f.
• Romanès: parazit ^(ro) m.
• Rus: парази́т ^(ru) m. ‎(parazit)
• Serbocroat: наметнӣк ^(sh) m., nametnik ^(sh) m., паразӣт ^(sh) m., parazit ^(sh) m.
• Suec: parasit ^(sv) c.
• Tadjik: паразит ^(tg)
• Tagal: sasandig ^(tl)
• Tai: ปรสิต ^(th)
• Turc: parazit ^(tr)
• Txec: cizopasník ^(cs) m., parazit ^(cs) m.
• Ucraïnès: парази́т ^(uk) m. ‎(parazit)
• Uzbek: parazit ^(uz)
• Xinès: 寄生物 ^(zh) ‎(jìshēngwù)

Adjectiu

paràsit m. ‎(femení paràsita, plural masculí paràsits, plural femení paràsites)

1. Que viu aprofitant-se d'un altre.
2. Que depèn d'una altra espècie per sobreviure.

Traduccions

Que viu o depèn d'un altre [1][2]

• Alemany: schmarotzerhaft ^(de), parasitär ^(de), parasitisch ^(de)
• Anglès: parasitic ^(en)
• Castellà: parásito ^(es) m.
• Francès: parasite ^(fr)
• Italià: parassita ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rà·sit (3)
• Anagrames: apartis, apitràs, apriats, aspirat, atrapis, pairats, partisà, patiràs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot