percussiu

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.kuˈsiw/, occidental /peɾ.kuˈsiw/
Rimes: -iw
Etimologia: De l’arrel de percussió i el sufix -iu per canvi de sufix, probablement calc de l’anglès percussive, segle XX.

percussiu m. ‎(femení percussiva, plural masculí percussius, plural femení percussives)

Relatiu a la percussió.
«Fou el principal exponent de la rumba catalana, en la qual predominen els temps ràpids i un so molt percussiu de la guitarra, les palmes i el piano o els bongos.» («Peret», enciclopèdia.cat, Grup Enciclopèdia)

«Gustavo Pittaluga ens ha donat una obra d'autèntica fibra musical, en la qual empra com a instrumental sonor veu recitant i dos pianos, tractats sovint utilitzant els recursos percussius que el piano té en potència.» (Manuel Valls i Gorina, La música contemporània i el públic, 1967, ISBN 9788429700718)