pinc

Potser volíeu: pinç

Català

A la dreta, pinc.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpiŋ/, balear /ˈpiŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈpiŋ/
	valencià /ˈpiŋk/, /ˈpiŋ/

• Rimes: -iŋk

Nom

pinc m. ‎(plural pincs)

1. Tipus de vaixell, usat principalment al segle XVIII a la Mediterrània, que té formes molt semblants a les del xabec, però proporcionalment amb més mànega.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pink ^(en)
• Francès: pinque ^(fr)
• Italià: pinco ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC