pinsà

Català

Un pinsà comú

Cant d’un pinsà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pinˈsa/^ⓘ
• Rimes: -a
• Homòfons: pinçà, pinçar
• Etimologia: Del llatí vulgar *pincianu(m), de *pinciōne(m), d’origen onomatopeic, segle XIV.

Nom

pinsà m. ‎(plural pinsans)

1. Ocell de la família dels fringíl·lids, molt cantador, de color castany al dors amb dues franges blanques a les ales (Fringilla coelebs).

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Buchfink ^(de) m.
• Anglès: chaffinch ^(en)
• Asturià: pimpín ^(ast) m., gurrión pintu ^(ast) m.
• Castellà: pinzón ^(es) m.
• Francès: pinson ^(fr) m.
• Italià: fringuello ^(it) m.
• Neerlandès: boekvink ^(nl) m.
• Occità: quinçon ^(oc) m., pinçon ^(oc) m., pinçard ^(oc) m.
• Portuguès: tentilhão ^(pt) m., pinção ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·sà (2)
• Anagrames: naips, napis, panís, pansí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB